----------

Rosa Zaragoza

Rosa Zaragoza, cantant de música sefardí. Ha participat als festivals de música mediterrània més importants i ha actuat per tot Europa, a Nova Yorc i a Israel.
Va començar la seva vida professional el 1984 actuant al call de Girona, a l'antiga sinagoga d'Isaac el Cec. Posteriorment, interessada pel període en què van conviure a la península Ibèrica les cultures jueva, musulmana i cristiana, va anar incorporant al seu repertori de cançons sefardís cançons pertanyents a les tradicions àrab i cristiana, amb un especial interès per la música religiosa d'aquestes cultures.

Resum d'activitats i espectacles:

• La dansa de l'ànima
• Terra de jueus
• La Catalunya de Ramon Llull
• "Azahar": d'Al-Andalus a Andalusia
• Altres espectacles
• A les pàgines en castellà hi ha informació més ampliada i actualitzada d'aquests i altres espectacles

Recull de cançons i de danses de diferents espiritualitats del món: de l'Àfrica, l'Índia, Armènia, Pèrsia, etc. (corresponents a les tradicions cristiana, hindú, budista, jueva, sufi...).

Hi ha diferents idees presents en aquest espectacle. Una de fonamental és que tothom pot ballar. Per fer-ho evident, al costat de ballarines professionals (hi ha una majoria de dones en aquest espectacle) comparteixen l'escenari persones amb diferents discapacitats, físiques i mentals. Hi ballen també persones de diferents orígens geogràfics.

Però per sobre de tot és un espectacle de dansa, en el qual, això sí, al costat del tipus de ballarins que estem acostumats a veure, n'hi ha d'altres que, tot i conviure habitualment amb nosaltres, si no fos dins d'un espectacle específic per a discapacitats no veuríem ballar mai. I és evident que aquestes persones tenen coses a dir a través del seu cos, dels seus sentiments i pensaments, del seu esperit.

Una altra de les idees presents a l'espectacle és que la música pot servir per trobar el que ens uneix, per treure serietat a la vida i tornar-li la innocència: transformant l'ànima de qui canta i de qui escolta, o de qui balla i de qui mira, i que fa que ens sentim a prop de l'essència íntima de les coses, aquesta essència que és idèntica en les diferents cultures o religions, allò que ens uneix.

Totes les cançons, els músics i les ballarines i ballarins han estat escollits al servei d'aquestes idees. L'espectacle palesa la complicitat entre artistes, disciplines i cultures: aposta per la creació sense cap tipus de frontera, ni religiosa, ni física, ni racial, ni mental.

Participants. 24 professionals, a més dels grups de persones amb diferents discapacitats.
En el cas que els organitzadors ho prefereixin, s'ofereix la possibilitat d'integrar dins l'espectacle els membres d'associacions d'aquests col·lectius existents a la pròpia localitat.

Més informació sobre l'espectacle:
1) Document PDF
2) Pàgines en castellà, "La danza del alma"
 

CD "Terra de jueus" (2007)

"Terra de Jueus" inclou les cinc cançons que ja vaig publicar el 1986 (LP "Cançons de noces dels jueus catalans"), però ara amb nous arranjaments, nous músics, molta experiència i un gran plaer. Són les úniques cinc cançons conegudes dels jueus catalans, unes cançons de noces dels segles XIV i XV. La troballa d'aquestes cançons jueucatalanes a Jerusalem va ser el fruit de la feina de l'historiador i hebraista Jaume Riera.
Rosa Zaragoza

> Lletres de les cançons de noces dels jueus catalans

Durant l'elaboració d'aquest CD ha estat un plaer treballar amb:
Eduard Iniesta: guitarra, bouzouki, baglamás, tanbur, cumbüs, guitarra portuguesa, bandoneon, mandola, tzouras, guitarra acústica, sitar i tembouras
Xavi Lozano: xafun, ney, tible, didgeridoo, moxeño i clarinet
Quim Alabau: violoncel
Olvido Lanza: violí
Dimitri Psonis: santur, bendir, ric
Miguel Angel Cordero: contrabajo
Tarun: taules de la Índia
Cors: Mama landá mundé
Palmes: Pau Saumell
Arranjaments musicals: Eduard Iniesta
Direcció i producció musical: Eduard Iniesta
Adaptació dels textos jueucatalans: Rosa Zaragoza
Tècnic de so: David Casamitjana
Gravat a l'estudio Temps Record de Terrassa
Masteritzat als estudis Abbey Road (Londres) per Sea Magee
--
Idea original i veu: Rosa Zaragoza
Producció executiva: Rosa Zaragoza

La Catalunya de Ramon Llull

Concert de cançons dels jueus catalans, cançons andalusís (dels musulmans expulsats d'Al-Andalus), i polifonies cristianes de la Catalunya medieval (Llibre Vermell de Montserrat, Misteri d'Elx...).

Cantem en jueu-català i en hebreu; les cançons andalusís, en àrab, i les polifonies són en català i llatí.

El grup està format per tres músics que toquen violí, piano, guitarra i tzouras. Participa també un cor de tres persones. En el concert hi ha música espiritual de les tres religions amb cançons de Litúrgia del Shabbat, mantres sufís, etc.

En l'Espanya del primer mil·lenni, la ciència i la cultura musulmana, cristiana i hebrea podien conviure en pau i llibertat. Aquests pobles, aparentment tan diferents, van crear un marc de coexistència basat en una mateixa pertinença al Mediterrani mil·lenari. Van aparèixer unes arrels comuns que podem trobar en la música, en la poesia, en les arts. El mestissatge d'homes i civilitzacions va fer que fos precisament a AL-Andalus on aquestes cultures van arribar a la seva màxima esplendor i apogeu. Així, l'Espanya medieval es va convertir en el millor exemple d'unió entre Europa, Àfrica i Orient.

A l'igual que en el "Llibre del gentil i dels tres savis" de Ramon Llull, "el jueu, el crestià i el sarraí", respecten la diferent manera de creure de l'altre, aquesta és la meva intenció al cantar: l'important és l'essencial, i en les tres cultures l'essencial és l'amor.
Rosa Zaragoza

Participen en aquest espectacle:
Jordi Vallespí: piano i veu
Ayoub: veu
Miquela Lledó: veu
Eduard Iniesta: guitarra i zouras
Mohamed Soulimane: violí

"Azahar": d'Al-Andalus a Andalusia

---

La idea de l'espectacle parteix de la relació d'una banda entre la música andalusí i el cant flamenc, i d'una altra entre la dansa oriental i el ball flamenc.

Normalment, en els meus concerts de les tres cultures m'acompanya Lesia Starr, una ballarina molt atípica de dansa del ventre; té un toc elegant, espiritual i sensual i una manera d'interpretar aquesta dansa molt particular que al públic li encanta. Se'm va ocórrer la idea de contrastar aquesta dansa seva amb la d'una balladora de flamenc que elabora un ball molt de la terra, estripat, amb moltíssima força.

L'espectacle va desgranant les modalitats de les cançons clàssiques d'Al-Andalus, sika, aârak, etc. i els pals del flamenc, bulería, fandangos, soleá... Les dues, ballarina i balladora, van demostrant el seu art, fins a que en l'última cançó, "la tarara", cantada en àrab i en espanyol, ballen juntes en un duel d'art, en el qual cadascuna acaba ballant a la manera de l'altra, en un reconeixement d'admiració, en una acceptació del que no és el propi, en un intent de conciliació de dues cultures, reflectides durant aquest espectacle en danses i cançons d'antiga tradició.

Participen en l'espectacle deu persones.
Instruments: violí, kanún, nay, derbouka, daf, guitarra flamenca, llaüt àrab, cajón.
Veu, balladora i ballarina.

Altres espectacles:

---

Cançons sefardís.

Esperit d'Al-Andalus.
Cançon sefardís, andalusís (dels musulmans expulsats d'Al-Andalus) i cristianes.
Cantades en jueu-castellà o jueu-català les sefardís.
Les andalusís es canten en àrab; formen part de diferents "Nubas", conjunts de cançons d'un mateix mode musical i agrupades en ritmes diferents.
Les de tradició cristiana són cançons polifòniques, com les del LLibre Vermell de Montserrat o del Misteri d'Elx.
L'objectiu de l'espectacle és recordar musicalment l'època d'esplendor d'Al-Andalus, el temps de la pacífica i fructífera convivència multicultural a la península Ibèrica entre les cultures jueva, musulmana i cristiana.
Veu, violí, guitarra, percussions i cor de tres persones.

Eroticamística
Rosa Zaragoza i amics
El fil conductor de l'espectacle són les cançons de Rosa Zaragoza, aquesta vegada amb arranjaments de Luís Paniagua. Tientos, mantres sufís, la dança dels set vels, Santa Teresa de Jesus, Ibn Al Arabi i la sabiduria tàntrica: a partir de qualsevol creença, qualsevol cultura i música pots sentir Déu en el teu cos, el seu temple.
Veus, titelles, ombres xineses, didgeridoo, bols tibetans, bailaora, dança del ventre.

El místic en el seu trànsit i l'amant en el seu èxtasi són éssers abandonats a l'altre, que han trascendit el seu "jo" per formar part del tot, de Déu. L'Eroticamística és un intent d'un grup de persones, que fa temps que es coneixen, de submergir-se en el tema de l'espiritualitat dels cossos, del delit etern, del foc diví que portem dins nostre.
L'acció està basada en rituals tàntrics: estendre flors, ballar, tatuar, vestir i desvestir, donar menjar, pentinar, cantar, aplicar ungüents perfumats... tot pot ser un preliminar, tot pot ser una pregària.